Aturem els rumors que justifiquen l’exclusió en Sanitat

 

 

La Xarxa Barcelona Antirumors vol eliminar els rumors que justifiquen l’exclusió de les persones immigrades del servei públic d’atenció sanitària.
 
La Xarxa Barcelona Antirumors fa 3 anys que treballa per eliminar els rumors que dificulten la convivència en la diversitat a la nostra ciutat. Un dels principals rumors als que ens enfrontem és el que culpabilitza la població immigrada del col·lapse de la Sanitat.
La difusió i assumpció d’aquesta falsa creença pot portar a la ciutadania a justificar l’exclusió de les persones immigrades del dret a l’accés a l’atenció sanitària, tal i com està succeint actualment. Per aquest motiu, i coincidint amb que el dia 20 d’abril ha fet un any de l’aprovació del Reial Decret Llei 16/2012, volem recordar i difondre les dades que ens demostren que la població immigrada NO és culpable del col·lapse del sistema sanitari:
  •  La Sanitat pública es financia a través dels impostos, no pas de les cotitzacions a la Seguretat Social. Els impostos es paguen amb el sol fet d’anar a comprar el pa, posar benzina o comprar un ordinador. Per tant, vincular l’accés a la sanitat al fet d’haver cotitzat és injust i erroni.
  •  La població immigrada genera menys despesa sanitària. Segons les dades del Departament de Salut de la Generalitat, el 2006 l’atenció a la població immigrada va suposar el 4,3% del pressupost total en Sanitat, mentre representava gairebé el 13% del total de la població.
  • L’assistència de les persones immigrades a serveis d’urgències és igual o menor (depenent de la zona) que l’assistència a persones autòctones. Un informe de l’Hospital de Sant Pau recull que les persones immigrades van representar el 14,2% d’atencions, dada que correspon al percentatge de població immigrada que viu a l’àrea d’influència de l’hospital. A l'Hospital del Mar i Peracamps, el percentatge de persones immigrades que van ser ateses a urgències l'any 2004 va ser del 34,1% del total, una mica per sota del que es podria considerar “normal”, ja que a al districte de Ciutat Vella hi havia un 35,6% de població immigrada.[1]
  • Les persones immigrades van al metge la meitat de vegades que les persones autòctones, segons les dades de la Sociedad Española de Medicina Sanitaria (SemFYC).
  • El consum farmacèutic de les persones immigrades és un 41% inferior que el de les persones de nacionalitat espanyola.
  • Se’ls realitzen menys intervencions quirúrgiques. Segons el Departament de Salut de la Generalitat, al 2009 el 7,3% d’intervencions es van fer a persones d’origen immigrat.
  • El fet que les persones immigrades facin un menor ús del sistema públic de sanitat té molt a veure amb la piràmide d’edats:  la població immigrada és majoritàriament una població jove i sense problemes de salut. La mitjana d’edat de la població immigrada resident a Barcelona és de 32 anys i només un 2,1% té més de 65 anys.
L’accés a la sanitat és un dret bàsic de les persones, independentment de la seva nacionalitat, origen o condicions econòmiques i socials. Així ho contempla el marc internacional de dret[2] i així ho hem de defensar.
 

     Xarxa Barcelona Antirumors

     22 d’abril de 2013

 

 




[1][1] Art. 25 Declaració Universal del Drets Humans; art. 12 Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals; art. 3 del Conveni per a la protecció dels drets humans i la dignitat de l’ésser humà respecte a les aplicacions de la biologia i la medicina; arts. 28, 43 i 45 de la Convenció Internacional sobre la protecció dels drets dels treballadors immigrants i les seves famílies